Category Archives: Llibres

Kennedy (obscenity)

kennedyAyer cumplieron 50 años del asesinato de Kennedy. Esta obra de Juan Re Crivello, nos adentra en la tela araña tejida entorno a las investigaciones y las intrigas, que hoy 50 años después, siguen perdurando sobre, no solo la autoría del asesinato, si no sobre sus autores intelectuales.

Detrás de esta obra hay horas y horas de documentación, de manera que no se trata de una novela, aunque su parte hay tras las aventuras de Mardi Grass con sus novias, y la CIA, con el taxista de enlace, si no que la intriga histórica conduce hasta el final de la obra, y quien sabe si también hacia el final del misterio, aunque éste sea un elemento que quizás jamás pueda separarse de la historia.

La mafia, la CIA, el FBI, los servicios secretos, la oposición castrista, la Unión Soviética, Lee Harvey Oswald  forman parte de los escenarios, las intrigas, las investigaciones, las dudas, el misterio y contribuyen a mantener el halo de misterio que hoy, 50 años después, sigue envolviendo el asesinato de John Fitzgerald Kennedy un 22 de noviembre de 1963.

La ventaja de la versión electrónica son los muchos enlaces hacia las fuentes de la información.

Disponible en Amazon: http://www.amazon.es/Kennedy-obscenity-Juan-Alberto-Recrivello-ebook/dp/B00CELPVHU

Victus

VictusUna altra novel·la històrica, que no vol dir una més, si no que a més d’interesant és oportuna, donada la proximitat del tres cents aniversari de la caiguda de Barcelona en el marc de la guerra de successió de la Corona d’Espanya, i que Sanchez Piñol relata en forma de novel·la, a partir de les aventures de l’arquitecte Martí Zubiria.

L’autor usa un llenguatge desenfadat i a voltes irònic, fent especial profusió de detall en la exposició de les tècniques de defensa i atac desenvolupades a Europa a principis del s. XVIII. En particular, es descriu el setge i caiguda de Barcelona, l’11 de setembre de 1714, trencant el mite nacionalista de que es tractava d’una guerra entre catalans i espanyols, ja que fou una guerra entre els partidaris de la casa dels Austria i dels Borbons, i que en el seu origen, hi va implicar mitja Europa, per les conseqüències que la successió de la corona espanyola podia tenir en el marc europeu. Val la pena, també recordar, que l’aspirant de la casa d’Austria, va abandonar la guerra, deixant a la seva sort els seus partidaris, arran de la mort del seu germà, José I, emperador del sacre Imperi Romà Germànic, per tal de rellevar-lo.

Rellevant per escàs, és també el paper que la història, a través de l’autor, li atorga al tant homenatjat com heroi, Rafael de Casanova, i que en realitat va tenir un paper, diguem que gens heroïc en la defensa de Barcelona.

Sense cap mena de dubte el relat de la caiguda de Barcelona és esfereïdor, però la novel·la ajuda a desmuntar mites, però sobretot a difondre una part important de la història, que sovint pretén ser manipulada.

L’Hivern del Mon

Hivern MonSegona entrega de la trilogia The Century de Ken Follet, després de La Caiguda dels Gegants. Els mateixos protagonistes de la primera part, i els seus fills, son ara els protagonistes dels convulsos anys de l’auge del feixisme a Europa, i particularment del nazisme a Alemanya.

L’autor torna a aconseguir guiar-nos a través de fets històrics, a Alemanya, a la Gran Bretanya, a França, a la Rússia estalinista, als Estats Units, amb breus incursions a la guerra civil espanyola mitjançant les històries de les famílies protagonistes.

Fets com ara l’incendi del Reichstag que va propiciar l’acumulació de poder per part de Hitler, el pacte primer i la traïció després entre Hitler i Stalin, l’arribada de Churchill, l’atac japonès a Pearl Harbort, la cursa per la fabricació de bombes atòmiques, el setge de Moscú, el desembarcament de Normandia o les primeres idees que conduiran al Pla Marshall que recuperarà l’Europa de la segona meitat del segle XX, són viscuts, amb rigor històric, pels diferents protagonistes de la novel·la.

Des del començament fins al final, la novel·la enganxa i prepara el terreny per a la tercera entrega sobre la guerra freda.

Imprescindible, tant com La Caiguda dels Gegants.

Inferno (Dan Brown)

danteinfernoUno más de Dan Brown. No se trata de un comentario peyorativo, si no que para lo bueno y lo malo, esta nueva obra de Dan Brown, es una más de sus obras.

La estructura de la obra es repetitiva: intriga, traiciones, dobles sentidos, códigos secretos, el bueno es malo y el malo es bueno, salvar el mundo: son las características que se repiten y reiteran a lo largo de las novelas de Dan Brown.

Los escenarios y la temática son los aspectos novedosos En esta, Florencia, Venecia y Estambul, son los escenarios en los que se desarrolla la acción, mientras que Dante Alighieri y su obra, Inferno, centra la temática de la obra.

El inicio es quizás un poco tedioso, pero a medida que avanza y se va desvelando la trama adquiere el interés clásico de obras como El código Da Vinci, o Ángeles y Demonios, de manera que empieza a resultar difícil no seguir leyendo hasta desvelar cada nuevo misterio que se ha ido hilando des del inicio.

A pesar de lo quasirepetitivo del hilo argumental, los pasajes por escenarios históricos y las explicaciones sobre algunos detalles de los propios escenarios, justifican de forma más que suficiente su lectura.

300 días en Afganistán

300diasSe trata de las vivencias de su autora, ginecóloga obstetra colombiana, que durante 300 días, entre 2002 y 2003 trabajó para Médicos sin Fronteras en Afganistán, fundamentalmente en Kabul.

Se publicó inicialmente en la revista colombiana “El Malpensante”, y está disponible íntegramente, con la colección de fotografías de su autora, en la web de la revista, aunque posteriormente fuera también editado como libro.

Mucho hemos oído hablar de Afganistán, y mucho nos extraña este país, cuya primera referencia es compartida con la autora: el risk. País, casi permanentemente en estado de guerra, como si ya de por sí no fuera difícil la supervivencia en su geografía agreste, su clima extremo, su forma de vida medieval, y sus caminos plagados de minas antipersona.

Sin duda, su lectura fácil nos permite conocer las peculiaridades de sus gentes, sus tradiciones extrañas para los occidentales, la cotidianeidad de sus vidas, la difícil vida de las mujeres debajo del burka, pero sobretodo también fuera de él.

Imprescindible para conocer un poco más las gentes de este país, tan desconocido para la mayoría.

Matar a Gadafi

Este libro de Alberto Vazquez-Figueroa fue editado en 1997, y ha sido reeditado en 2011 con motivo de los acontecimientos en Libia que ponen al polémico líder libio Muamar el Gadafi en el centro de todas las noticias.

Se trata de una simple novela de intriga que se lee bien como tal, que se sitúa en el año 1981 entre los meses previos y posteriores a la muerte del líder egipcio Anuar el Sadath, muerte que le fue atribuida, aunque nunca demostrada, a Gadafi.

El libro expresa los recelos del autor hacia el líder libio a través de una novela cuyo eje central es un imaginario complot para asesinar a un blindado Muamar el Gadafi, no solo por el riesgo de que pueda acabar con el líder egipcio, si no que pueda poner en riesgo la frágil estabilidad mundial, especialmente por sus relaciones con la Unión Soviética.

La novela adquiere cierta actualidad por los acontecimientos actuales, y el líder libio demuestra que continua tan blindado por lo que hace a su seguridad como en la novela, aunque quizás solo una reflexión oportuna, en el momento oportuno permitió que la historia continuara su curso, seguramente de forma desafortunada para muchos libios que han sufrido su tiranía.

Es una novela relativamente corta, que enlaza bien los capítulos y que intriga al lector hasta el final. Y el final es el epílogo.

La caiguda dels gegants.

Després dels èxits de “Los pilares de la tierra” y “Un mundo sin fin” aquesta darrera obra de Ken Follet no decep tot i aproximar-se molt més en el temps a l’era contemporània. “La caiguda dels gegants” és la primera de tres obres promeses per l’autor per explicar les tres grans guerres del s.XX: les dues guerres mundials i la guerra freda.

Aquesta primera entrega, tot i que les més de 1000 fulles defugen qualsevol intenció de poder-se considerar fascicles, tracta a l’estil Follet la primera guerra mundial a través de les històries d’unes quantes famílies que al llarg de la novel·la històrica coincideixen uns o altres en diferents escenaris i moments, com ja ve sent habitual en les darreres novel·les de Ken Follet.

L’estil és molt semblant a les anteriors, capítol a capítol el lector queda intrigat pel que succeirà a continuació, si bé potser de forma no tant explícita com en altres obres.

La història de la primera guerra mundial i de la revolució bolxevic russa, conseqüència de l’anterior, vista des d’Alemanya, Gran Bretanya, Rússia i els Estats Units des del seu origen fins a la seva fi, si bé podem entreveure que la fi d’aquesta primera gran guerra no arriba fins als final de la guerra freda, potser simbolitzada amb la caiguda del mur de Berlin, i per tant justifica la continuïtat de la trilogia.

Crec que es tracta d’una obra molt recomanable tant com a novel·la com pel gran contingut històric d’un dels moments més tràgics d’Europa que no només va marcar el s.XX si no que continua marcant el s.XXI no només per que la ONU i el seu paper és un debat que continua vigent avui i que la seva creació, com a Societat de Nacions, té el seu origen l’armistici de la primera guerra mundial i en el tractat de Versalles de 1919, si no per què precisament altres organismes internacionals com la Unió Europea son fruit dels conflictes bèl·lics del s.XX.

Un apunt potser anecdòtic, he llegit la versió catalana que duia un adhesiu que deia “edició revisada”, doncs cal encara alguna que altre revisió per eliminar els errors de traducció, alguns d’ortogràfics i d’altres molt més cridaners lèxics, doncs apareixen oracions sense sentit.