Aquest article ha estat publicat a e-noticies.
No tinc per costum entrar a discutir i debatre sentències judicials doncs reconec que és fonamental respectar el paper de la justícia. Aquesta sentència de la Audiència Nacional sobre el setge al Parlament és diferent, primer potser per què si no opino, seria l’únic que no ho fes, però sobretot per què m’afecta molt directament, i encara que parli en primera persona, entenguis el paper de representació popular.
Entenc que la sentència critiqui, de fet ho comparteixo, que el dispositiu policial era insuficient i pecava de manca de previsió. Puc arribar a entendre, tot i que em costa més, que les proves aportades fossin insuficients, o fossin obtingudes inadequadament per tal de provar qui eren els autors materials dels fets del Parlament. Però el que ja no entenc és que l’absolució es produeixi per protegir la llibertat d’expressió d’aquells que es manifestaven.
La sentència expressa que: la llibertat d’expressió ha de ser objecte d’una especial protecció i requereix d’un ample espai exempt de coacció i el suficientment generós com per què pugui desenvolupar-se sense angoixes, es a dir, sense timidesa ni temor. Aquest és un dret exclusiu dels manifestants?
La llibertat d’expressió és un dret universal, i per tant no sembla ni raonable, ni de sentit comú, que l’Audiència només protegeixi la d’aquells que es volen manifestar i ho fan, impedint que aquells que tenim l’encàrrec dels catalans de fer-ho en seu parlamentària, ho fem. Anant més enllà, si la llibertat d’expressió només la poden exercir alguns, qui ho decideix?, amb quin criteri?, i amb quina legitimitat ho decideix?
En virtut de la llibertat d’expressió d’algú, se m’impedeix l’exercici de la meva llibertat d’expressió, que a la vegada és la llibertat d’expressió de molts milers de catalans, forces més, per cert, que els que es manifestaven i exercien la seva presumpta llibertat de coartar la llibertat dels altres.
Protegir els representants de la ciutadania en l’exercici de les seves funcions, és protegir la democràcia, i aquesta és també una funció que correspon a la Justícia, resto, doncs, a la espera de que la Justícia corregeixi, i com a ciutadà, simplement com a ciutadà, protegeixi el meu dret a la llibertat d’expressió a través dels meus legítims representants.
NoNomésLletres 