Category Archives: General

NoNomesLletres se traslada

Podeis acceder a la nueva web en: http://nonomeslletres.com

Gracias.

Anuncis

NoNomesLletres es trasllada

Podeu accedir a la nova web: http://nonomeslletres.com

Gràcies.

Representació al Congrés

Posicionament del Grup davant la proposta de Diputats que aniran al Congrés a demanar la transferència de la competència per convocar un referèndum d’autodeterminació.

En resposta a la CUP de Sitges

Davant la publicació durant la setmana passada per diferents mitjans de comunicació comarcals d’una comunicació de la CUP de Sitges, en la que es llença, sense cap mena de fonament, una acusació de presumpte relació de la meva persona amb una empresa concessionària d’un servei públic a Sitges, em veig en la necessitat d’aclarir els aspectes següents:

Primer: el nom de l’empresa amb la se’m relaciona és absolutament desconegut per a mi, fins el moment en que el veig publicat en el comunicat de la CUP.

Segon: no tinc constància de conèixer cap persona relacionada, propietària o treballadora, d’aquesta empresa.

Tercer: la fotografia que difon la CUP està realitzada en un dels molts actes públics, que com a Diputat, realitzo a diferents municipis de Catalunya, i en la que sovint em demanen una fotografia, motiu pel qual la mateixa no té cap mena de fi comercial. La CUP “creu” que la persona que apareix a la fotografia és el màxim responsable de l’empresa, jo, ho desconec completament.

Un cop aclarits aquests aspectes des de l’àmbit personal, considero adequades dues reflexions addicionals:

La militància a les Noves Generacions o al Partit Popular no inhabilita ningú per treballar a cap empresa, i qui cregui que així és, té un greu problema de tarannà democràtic.

Sorprèn que un partit com la CUP, amb representació a l’Ajuntament de Sitges, i que per tant té accés a tots els mitjans de control de l’acció del Govern municipal, llenci insinuacions, no a partir de proves, sinó de creences, suposicions, hipòtesis i de falses premisses. Si tenen proves de cap mena d’actuació irregular, vagin immediatament al Jutjat de guàrdia.

Per acabar, és precisament amb actituds com la de la CUP en aquest comunicat, amb el que es desprestigia la política.

ETICA, POLITICA Y CORRUPCION

ImatgeEste artículo ha sido publicado en El Mundo, edición del dia 17 de febrero de 2013

 

Decía Aristóteles que la ética persigue alcanzar la felicidad del hombre, mientras que el objetivo de la  política es alcanzar la felicidad de un conjunto social, así concluía que la ética es una parte de la política y debe supeditarse a ella. Contemporáneo de Aristóteles en la Grecia antigua, Demóstenes, brillante orador y político, fue condenado por aceptar un soborno. Es la corrupción una tergiversación del concepto individualista de la ética, tan antigua como la propia existencia del hombre, y por supuesto, anterior a la propia política.

Sin duda, los casos de corrupción que en múltiples formatos, se nos aparecen de forma incesante, no hacen más que mellar la ya maltrecha credibilidad de los que, hemos optado por ejercer la política como medio para alcanzar el objetivo aristotélico, y extender la creencia de que el principal interés de aquellos que nos dedicamos a ella, lo hacemos con el único objetivo de beneficiarnos de ella. Nada más lejos de la realidad.

Sin ánimo de minimizar el asunto, la corrupción política es cometida por el 1% de los políticos, probablemente ni más ni menos que en otras ocupaciones, si bien es cierto que actuar en beneficio propio con los recursos públicos, que no solo son de alguien, si no que son fruto del esfuerzo de los ciudadanos, resulta completamente reprobable y muy poco ético. Pero hay más, en la medida en que nos escandalizamos con razón, ante el conocimiento de comportamientos corruptos, se produce una deslegitimación del poder político, el cual, por cierto no es más que un poder público.

Es decir, no solo nos enfrentamos a los múltiples problemas de corrupción, si no que nos enfrentamos a una paulatina deslegitimación de los poderes democráticamente elegidos, y por lo tanto debemos ser capaces de abordar la recuperación de la legitimidad perdida. Cierto es también que la grave situación de crisis económica y financiera que vivimos y que afecta a millones de ciudadanos durante ya, demasiados años, está contribuyendo a incrementar la desconfianza en la política, y la verdad es que comportamientos, como el órdago independentista de CiU en Catalunya, producen no solo frustración si no mayor desconfianza, y es que otra forma, eso sí más sibilina, de corrupción, ahora del Estado de derecho, es prometer un paraíso que no existe.

La persecución y represión de la corrupción son necesarias para que todos sepamos que el que la hace, la paga, y en ello debemos esforzarnos en reformar la legislación para mejorar los mecanismos de transparencia de lo público, que hagan más difíciles los actos corruptos, pero más allá de la actividad legislativa, debemos invocar el compromiso de los que nos dedicamos a la cosa pública, con los conceptos aristotélicos de ética y política, no como caminos hacia la felicidad material, si no como camino hacia la actitud recta del hombre: solo así, seremos capaces de recuperar la legitimidad democrática que, como pueblo, necesitamos.

No, no estic callat!!

Si ja sé, que ara fa dies que no actualitzo el bloc, però no és ben be per què me n’hagi oblida’t, si no que vaig força atrafegat, i estic utilitzant altres eines més “ràpides” com ara el twitter.

Estic utilitzant també una altre eina, que el Manel Ibarz m’ha ajudat a descobrir, i que és el “scoop.it”. Consisteix en recopilar articles que es publiquen en altres webs i que realment serveix per dir moltes coses, això sí, sense dir-les tú, per què són altres que les diuen i les publiquen.

Doncs això, us animo a seguir aquest recopilatori, que també he titulat com aquest bloc: scoop.it/nonomeslletres

No admeto reclamacions, si hi ha coses que no us agraden les traslladeu directament als seus autors, però també podeu pensar que potser allò del que estaveu convençuts, no és tal com pensaveu.

En qualsevol cas, no cal tenir por a descobrir que potser estàvem equivocats.

Cada ovella amb la seva parella.

No es que vulgui parlar dels problemes de la ramaderia, si no que del que es tracta de casar adequadament les ofertes de treball públic, i és que a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú s’està vivint una certa polèmica entorn a una determinada contractació, i a la disposició de la titulació adequada per part de la persona que va merèixer la plaça segons el Tribunal, i el segon aspirant que en va quedar exclòs.

No pretenc ara ventilar públicament ni noms de persones, ni el nom de la plaça, per què no pretenc fer qüestió d’un cas particular i concret, però si que vull reflexionar entorn a com moltes administracions públiques convoquen oposicions. No és una qüestió nova, si no que ve de lluny, i cada vegada que he tingut oportunitat de donar el meu parer, ho he fet; altra cosa és que no m’hagin fet cas.

Quan surt una convocatòria d’una plaça per una tasca concreta, sol acompanyar la convocatòria uns requisits de titulació per a la plaça en concret sempre que sigui necessari. Per exemple per una plaça de conserge no es demana cap titulació; per una plaça d’administratiu, una formació en la matèria; o per una plaça d’enginyer tècnic, doncs la corresponent titulació. Fins aquí cap problema, tot normal.

El problema és que es sol afegir a la convocatòria que la titulació pot ser aquella o superior, i fins i tot que en cas de disposar d’altres titulacions o formació serà considerat un mèrit, i no dubto que disposar d’una formació superior pugui ser considerat un mèrit, però hem de ser conscients que això ens comportarà algun problema. Per exemple, si un llicenciat en dret o un enginyer opta a una plaça de conserge, té més probabilitats d’obtenir-la que altres candidats que no tenen aquesta formació, ni la necessiten per exercir les tasques de la plaça a la que opten. Les conseqüències poden ser que persones, que poden tenir altres sortides professionals assoleixen places adreçades a persones que segurament tenen menys sortides.

I no és que un enginyer no pugui ocupar una plaça de conserge, si no que els estudis d’enginyeria no poden ser considerats un mèrit per ocupar una plaça de conserge. O els estudis d’arquitectura, no poden ser considerats un mèrit per ocupar una plaça d’administratiu. O una llicenciatura en filologia, no pot considerar un mèrit per ocupar una plaça d’informador. Ja que d’aquesta manera estem limitant la possibilitat d’accedir a aquestes places a persones que tenen menys sortides professionals que els anteriors.

Crec molt sincerament que ens hauríem de replantejar les condicions per a la provisió de places a l’Administració, ja que d’aquesta manera no estem optimitzant les oportunitats que donem als ciutadans.

Permeteu-me que repeteixi que les titulacions i les places esmentades en aquest article són inventades i no responen en cap cas a casos reals, encara que sí a casos similars.