Diari de campanya (I)

Dia 1 de campanya de les municipals’11 (queden 17 dies per les eleccions).

Estic pensant seriosament deixar de fumar. Com a dintre casa no fumem, acostumo a sortir a la terrassa a fer el primer cigarret del dia, és un moment de relax i silenci, mentre penso en tot allò que hauria de fer durant el dia, però que segur que no em donarà a temps a fer.

Però sortir al balcó i trobar-te la candidata de CiU penjada davant els nassos ha estat impactant, tant que demà m’ho pensaré dos vegades abans de sortir a fumar a un dels pocs llocs on encara no està prohibit! No és per especial, si no per què és la competència!

Ahir vàrem enganxar el primer cartell, una bona colla de candidats, militants i amics ens van acompanyar en aquest acte tant tradicional de eleccions: cubell, cola, brotxa i uns quants cartells.

Primer incident: si a l’Ajuntament sortegem les cartelleres, per què els d’ERC els enganxen on els rota?  Poden dir que no ho sabien, però jo mateix els ho vaig explicar. Tant neguitosos estan que es pensen que tapant o arrencant els cartells del PP (com ja havien llençat el cubell amb les restes de cola i l’escombra a una paperera els van haver d’arrencar), trauran millor resultat. Sabeu que us dic? Doncs que ja us ho fareu!!!

Primera rectificació de propostes: ara és el PSC que ha hagut de matissar la proposta de suprimir les activitats comercials del port de Vilanova i la Geltrú. Es clar, amb l’actual situació econòmica que pateix la ciutat només faltava carregar-se unes activitats que estan funcionant: és que els que no cauen per la situació, cauen per què els empenyen!!

Per acabar, mala notícia la permissivitat del Constitucional amb Bildu: ETA guanya l’Estat amb la seva estratègia d’aliar-se amb forces democràtiques per intentar recuperar poder institucional. Tant de bo, erri, però tinc la sensació que se li acaba de donar oxigen a la banda terrorista.

Encara finalment un advertiment, no us penseu que escriure cada dia, ho faré cada dia que pugui i no tingui preses per anar corrent a no sé on, a no sé què fer.

Avui començarem el matí amb una reunió de l’equip de campanya.

Anuncis

One response to “Diari de campanya (I)

  1. Benvolgut Santi,
    Personalment crec que és una bona decisió si deixes de fumar. Jo vaig fer-ho ja fa molts anys i mirant-ho bé, sóc molt afortunada. No tinc el perill de trobar-me cap cara indesitjable, ni cartell aborrit, ni res que m’espatlli el dia de bon matí. El món és prou intoxicat, i en aquest sentit jo contribueixo aportant els “meus bons fums” (que no et pensis, quand m’hi poso també són prou contaminants!!)
    Vells records això de la penjada de cartells, molt vells i alhora estimats. Poca cosa em queda d’aquells temps que amb dolça melangia recordo. Ja s’han encarragat els polítics -no pas tots, peró! d’embrutir aixó que diem amb la boca plena Democràcia.
    Peró és clar, que el Carot Rovira estigui guanyant 6.000 € en assessorar l’Hospital de Tarragona pels serveis prestants a la terra nostra, Amén, és com poc un sou prou guanyat, es diria que merescut fins i tot. Total, arruinar un poble no és cosa fàcil i bé s’ho val. Ben mirat, ni un sol partit polític està exclós de candidats bé imputats o acusats en algún cas judicial.
    Aquells que anys enrera lluitaren per la llibertat i els drets individuals avui són qui han donat carta blanca als homes i dones de l’ETA. Peró és clar, a la democràcia tot s’hi val. Inclús val contrariar-se i desdir-se a cada moment, segons bufi el vent. Això és democràcia: “tenir la capacitat de adaptar-se, segons el moment”. Tanta joventut i somnis perduts, il.lusions fallides. I fallida és la gent. Massa tranquils estem tots plegats, no es moguem no sigui que algú no aparegui a la foto.
    Jo et desitjo molta molta moltíssima sort. En aquest camí ple d’obstacles, -només els esportistes de fons saben quan és de dura la carrera- . Al menys tu i la gent com tu sou la meva esperança. Tu mantens vius els meus somnis i revius les il.lusions que vaig deixar pel camí. Pel que sembla jo sóc “migfondista” . Peró sisplau, deixa de fumar que arribaràs més descansat i la carrera és llarga, molt llarga.
    Un petó i èxit, sempre!
    Milén

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s