La culpa és de “Madrid”

En molts d’altres articles he criticat que la classe política massa sovint ens lluïm fent promeses que després no es poden complir. Les responsabilitats dels actors polítics són però, diferents, encara que això no ens pot eximir a tots, de fer un exercici de responsabilitat en les promeses.

En aquest àmbit podem citar moltes promeses pel que fa a un canvi de les relacions entre Catalunya i Espanya: que si federalisme, que si independència, que si concert econòmic, bla, bla… El que no diuen és que potser són projectes a molt llarg termini que depenen, millor dir que no depenent del Govern de la Generalitat, si no que van molt més enllà. I al final el que les promeses provocant són expectatives incomplertes que esdevenen frustració i potser fins i tot, desafecció.

Però no, no em refereixo ara als clàssics temes identitaris que de forma recurrent sorgeixen sense solucions durant les campanyes electorals, si no que em refereixo ara a temes molt més sensibles i que afecten a molts ciutadans. De la dependència i del compliment dels compromisos contrets i incomplerts, n’hi ha per desgràcia per omplir cabassos de decepcions.

Precisament, per què s’han generat ja moltes expectatives en aquest àmbit i també moltes frustracions, convé ser realista i no etzibar aquesta qüestió com una qüestió identitaria més, ni que hi hagi eleccions a la vista.

Doncs bé, ho acaba de fer la Consellera Capdevila, anunciant a bombo i plateret que a Catalunya totes les persones amb dependència podran tenir un assistent personal. Magnífic dirà l’ingenu ciutadà que sabent de les dificultats físiques i psicològiques que comporta la cura d’un familiar amb dependència. Però compte, cal acabar de sentir la Consellera tot dient “ara només falta que l’Estat ens pagui per fer-ho”: toma ya!!!

Més càrrega de profunditat impossible. La Consellera anuncia coses que ni haurà de pagar ella, per què ja no governarà; que s’ho trobarà qui governi; i que a més, si els ciutadans no perceben aquest benefici, la culpa serà de tothom menys de la pròpia Consellera que aixeca expectatives que sap perfectament que a curt termini no es podran acomplir.

Bé si de passada serveix per carregar contra l’Estat, en la seva eterna conspiració anticatalana, estarem fent pàtria: “que dolents són aquests de Madrid que no ens paguen les nostres promeses!!”

Promesa que arriba ara, precisament quan la situació econòmica de la Generalitat de Catalunya està més en entredit que mai, arriba aquesta nova notícia que té molt de voluntariós, però molt poc de realista, i menys de sensibilitat.

Això sí, us garanteixo que el 29N tots plegats en preguntarem, mirant-nos els uns als altres amb ulls culpables però evasius el perquè de la desafecció. I sí convé es (nosaltres no ho farem) gastaran uns calerons en fer algun estudi, que digui que la culpa no és nostre, si no de … “Madrid”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s