Sota terra

Sota terra, és el nom d’un programa de TV3 sobre arqueologia, però també és el lloc on es voldríen poder amagar els seus responsables després d’un parell de relliscades. La Mónica Terribes dona la cara, però n’amaga una part.

A veure si encerteu qui eren l’Owen i el Yanic?

Anuncis

2 responses to “Sota terra

  1. T’agraeixo l’opinió sobre el tema, i segurament tens raó, però en qualsevol cas als profans en la matèria és un cas que ens sorpren i que ha sorprés a molts espectadors, és per aquest motiu que ens n’hem fet ressó a la Comissió de Control, crec que sense un tó crític, si no amb la voluntat de possar l’accent en una qüestió que creiem que pot millorar-se. De fet, era una tema que havia tingut la oportunitat de parlar-ne en privat amb la Directora de TVC, però varem creure que la forma de que els espectadors veiessin la seva queixa reflectida, era dur-ho a la Comissió de Control.

  2. Conec uns quants arqueòlegs. N’hi ha de dos tipus:
    – Els que no suporten cap mena de divulgació, perquè ho consideren simple vulgarització.
    – Els que entenen que la divulgació és necessària i s’ha de pagar un cost en forma de manca de rigor. Els que entenen, a més, que o es divulga, o la seva feina no té cap sentit.

    El programa “Sota Terra” és com altres programes internacionals, com els de National Geogràfic (salvant distàncies en quant a mitjans). Encara que els programes anglosaxons tinguin tan bona fama, hi ha un excés de “it’s amazing”, que és el mateix que li passa al Sota Terra. A mi, que soc afeccionat a aquests temes i que m’agrada entrar-hi en profunditat, no m’agraden. Però entenc que, per a fer-ho arribar a molta gent, és necessari simplificar.

    El format permet, per exemple, una manca complerta de cita; altrament no seria un document àgil, sinó feixuc. A les publicacions científiques, la cita de l’obra d’un altre, a més de ser una qüestió de “fair play”, és qüestió de ser un bon professional. En un reportatge divulgatiu, no. El problema, en aquest cas, no és del programa, sinó de l’arqueòleg amb atac de banyes, que no sap diferenciar un format d’un altre. Si hagués estat una publicació científica, havia de ser citat: és una cita acadèmica que ell pot posar al seu currículum. Però un programa divulgatiu de televisió no té cap reconeixement acadèmic i no compta gens des d’un punt de vista professional.

    Pel que fa a la cosa del refugi: bé, Terribas aclareix el fet.

    Més enllà d’això: de veritat ses senyories no tenen res millor a què dedicar-se que a criticar dos fets diminuts que no són ni criticables per motius metodològics que, com he explicat, són complexos? Això és el que volen dir quan diuen allò tan gastat de “els problemes reals dels catalans?”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s