Ens enreden com a “xinos”?

Portem set anys sentint com diferents Consellers del tripartit han anat carregant contra la política industrial de portar multinacionals a Catalunya, pels riscos que aquestes indústries comporten, ja que en no trobar-se arrelades al territori, davant el menor símptoma de debilitat de l’economia fugen a altres indrets.

De fet ho hem pogut comprovar durament durant els darrers anys, només unes xifres: el 2003, la indústria aportava el 20’88% del PIB català; el 2009, l’aportació de la indústria al PIB ha estat del 15’77%. Si traslladem aquestes xifres a treballadors, són molt més esfereïdores: l’any 2009 el sector industrial català ocupa 155.000 treballadors menys que a l’any 2003.

Uns senzills gràfics ens permeten una idea més clara d’aquesta evolució:

Ara bé el que sobte és que, de cop i volta la solució al problema ens vindrà de la Xina i s’anuncia amb grans escarafalls que un fabricant de cotxes podria instal·lar-se a Catalunya: tant de bo això sigui així, ho desitgem i ho celebrarem, ara bé aquest no pot ser el parany que ens oculti la realitat.

Certament que una indústria d’aquestes característiques permetria crear forces llocs de treball (ens diuen que uns 3.000), i fins i tot podria donar feina a nombrosos proveïdors locals: els avantatges que presenta Catalunya són una posició geogràfica clau, un port amb capacitat de transport i un sector de la indústria de l’automòbil encara potent. Però no podem competir en salaris, ni en productivitat, ni treballarem com a “xinos” i el que considero més important, el “know how” és i continuarà essent xinès. Precisament ressalto la importància de que el coneixement continuarà essent xinès, per què és en aquest aspecte en el que a Catalunya podríem competir amb altres regions industrials del món, i si no tenim aquesta capacitat, tampoc tindrem la capacitat de retenir una planta que ni produeix, si no que només munta cotxes.

Segona qüestió: reiteradament s’han criticat les polítiques d’ajuts a les multinacionals per establir-se a Catalunya. La memòria és feble, ja se n’han oblidat i ara ofereixen la cessió d’uns terrenys per poder instal·lar aquesta fabrica. Tot plegat em sona una mica a “cuento xino”. No tindrà rés a veure, la proximitat de les eleccions? O és que ens volen enredar com a “xinos”.

Tant me fa, desitjo que aquest projecte es faci realitat i permeti alleugerar la greu situació d’atur que estem patint, ara bé la solució a llarg termini està en ajudar les indústries locals a consolidar-se a través del coneixement i la innovació, a alleugerir la tradicional petita indústria catalana de burocràcies absurdes, a incentivar la també tradicional empreneduria catalana, i sobretot considerant la funció social de la empresa. Aleshores la bona notícia serà que un empresa catalana munta una fàbrica a la Xina, i no a l’inrevés.

Aquest article ha estat publicat a e-noticies:

http://blogs.e-noticies.com/santi-rodriguez/ens_enreden_com_a_xinos.html

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s