Cas Millet (X)

No hi ha descans, no hi ha vacances, en plena Festa Major de Vilanova i la Geltrú, es fan noves revelacions sobre el Cas Millet, i segur que encara no seran les darreres.

Tot just a una setmana de tancar les conclusions del Cas Palau al Parlament, s’han fet públics els informes pericials de l’Agència Tributària sobre diferents aspectes del cas. No puc amagar una satisfacció personal per quan la coincidència dels informes pericials amb les conclusions aportades pel nostre Grup Parlamentari a la Comissió d’Investigació són evidents, ara bé, lògicament els informes pericials van més enllà doncs disposen d’altra informació que no hem disposat a la Comissió.

El Partit Popular varem arribar a les conclusions de què Ferrovial pagava un 4% de determinades adjudicacions d’obra pública al Palau, que d’aquest 4%, un 1,5% es quedava al Palau (no corresponia a la Comissió concloure que un 80% se’l quedava Millet, i el 20% Montull) i del 2,5% restant una part es pagava a la Fundació Trias Fargas i amb l’altre es pagaven factures de proveïdors que mai havien treballat pel Palau, però si per CDC.

L’Agència Tributària va més enllà i afirma la relació directa entre els pagaments a proveïdors i serveis prestats a CDC, així com també afirma categòricament que el tal “Daniel”, es refereix a “Daniel Osàcar” secretari de finances de la Fundació Trias Fargas, i de CDC, tot i que aquest extrem ha estat negat mil vegades pel mateix Osàcar i per tot dirigent de CDC. En total, 5,9 milions d’euros haurien arribat a través dels secretaris de finances de CDC, a aquesta formació, segurament per alguna cosa més que impulsar grups de cant coral, o posar música en els actes de la Fundació Trias Fargas.

Comença a ser urgent que CDC doni explicacions i assumeixi responsabilitats: responsabilitats pels fets del Palau, però també responsabilitats per les mentides a la Comissió parlamentària. També les hem exigit al PSC, pel cas de l’hotel, però em sembla que ni uns ni altres tenen cap interès en assumir cap mena de responsabilitat. Això sí, es van entendre ràpidament per tancar precipitadament la Comissió d’Investigació i així segurament, evitar que poguéssim saber més coses. Al final, però, tot se sap.

Anuncis

One response to “Cas Millet (X)

  1. Bon article Santi. Penso que aquests errors del nostre sistema ens haurien de fer reflexionar a tots sobre tot allò que estem fent malament. No hem d’oblidar que no només existeixen el cas Millet, sinó també el cas Pretòria i el cas Gürtel. Sigui el partit polític que sigui cal una reforma integral sobre el sistema de finançament dels partits. No podem tancar els ulls davant aquesta incompliment flagrant i sistemàtic de l’ètica. Pot ser no és il·legal, però sí que no és ètic ni moral. Els partits polítics gràcies a les seves fundacions blanquegen diners davant del consentiment involuntari dels ciutadans. Els comptes dels partits haurien de passar comptes, valgui la redundància, any a any, i legislatura a legisltura. I per suposat, penso que aquesta llei no hauria de quedar en mans dels partis polítics. Com legislaré restrictivament sobre alguna cosa que em pot donar o treure unes partides pressupostàries importantíssimes moltes vegades anònimes? S’han fet alguns passos que han estat insuficients i que no solucionen el problema de socarrel.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s