Ha plogut molt des de que a la campanya de les eleccions generals de 1993, l’aleshores President en decadència, Felipe Gonzalez, li etzibés en un debat televisat al candidat José Maria Aznar “ustedes bajaran las pensiones”. La afirmació, un cop baix, va agafar imprevist el candidat popular, que no va saber replicar. En aquell moment es va dir, que aquesta anècdota li va fer guanyar aquelles últimes eleccions a Felipe Gonzalez.
Certament, en aquelles èpoques, la fixació de la revalorització de les pensions estaven sotmeses al caprici i la gràcia del govern de torn, però aquell instant televisiu va canviar les coses. Cert és que José Maria Aznar no va reaccionar en aquell moment però ho va fer en els mesos i anys següents, impulsant el conegut Pacto de Toledo que val culminar el 1995. Així l’apartat 11 del Pacto de Toledo, diu: “debe garantizarse el mantenimiento del poder adquisitivo de las pensiones mediante la revalorización automàtica de las mismas, en función de la evolución del índice de precios al consumo y a través de fórmulas estables”.
En compliment d’aquest acord, l’any 1996, ja amb el Govern del Partit Popular es va materialitzar aquell acord en forma de llei, i d’aquesta manera es treia del debat polític el debat sobre les pensions, i la seva revalorització deixava de ser una gràcia del govern, per passar a constituir un dret. Fins que ha arribat Zapatero!
Efectivament, el Real Decret Llei 8/2010, conegut com el Real Decret de les retallades, es carrega tots aquells pactes per les pensions, i contempla la congelació, és a dir, la no revalorització de les pensions, i això es va aprovar al Congrés gràcies al vot favorable del Partit Socialista, però també gràcies a l’abstenció de Convergència i Unió, convé recordar-ho.
Conscients de la gravetat del que havia succeït, vam decidir demanar a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú que es pronunciés sobre aquesta circumstància, ja que més de 10.000 vilanovins es veurien afectats per aquesta decisió, i el resultat certament que ens va sorprendre: PSC i CiU van optar per mantenir la posició que els seus respectius grups parlamentaris havien defensat al Congrés, es a dir, contrari a la revalorització de les pensions. Fins aquí, podem dir que cap problema.
El sorprenent és que el mateix PSC va presentar tot just a continuació una proposta per criticar que el Govern del PSOE, i amb els vots de 25 diputats del PSC, i la abstenció dels de CiU adoptés un acord per limitar l’endeutament dels ajuntaments. És a dir, al PSC i a CiU, els preocupa més poder continuar gastant als ajuntaments, que no que els pensionistes perdin poder adquisitiu: quina llàstima!
NoNomésLletres 