Diari d’una llei electoral, o no (II)

Una llei proporcional, o de representació territorial?

L’actual llei electoral, és una llei proporcional però no del tot: els diputats assignats a cada circumscripció (les províncies) ho són d’acord amb la seva població, però no tots degut a que la dispersió de població entre la província de Barcelona, i la resta de províncies és molt gran. Si la llei fora estrictament proporcional i amb circumscripcions, la quantitat d’electes de la província de Barcelona, deixarien en anecdòtics els electes de cada una de la resta de províncies, per això es diu que un diputat per Lleida és més barat que un Diputat per Barcelona, o dit d’altra manera, el vot d’un ciutadà de Cubelles val menys que el vot d’un ciutadà de Cunit.

A la taula següent, podem veure el nombre de diputats que correspondria a cada província, d’acord amb la població, i els assignats pel vigent (i em sembla que encara per uns quants anys més) sistema electoral:

  Barcelona Tarragona Girona Lleida
Proporcional

101

14

12

8

Sistema vigent

85

18

17

15

 

Així doncs, veiem com la província de Barcelona “cedeix” setze electes a les altres províncies, per garantir una millor representació territorial.

Cal avançar cap a una llei més proporcional en detriment de la representació territorial, o cal reforçar la representació territorial en detriment de la proporcionalitat?

La resposta no és senzilla, però tampoc es pot afirmar amb rotunditat que una major proporcionalitat hagi de significar una menor representació territorial: hi ha sistemes que permeten mantenir i incrementar la proporcionalitat, i poden garantir una representació territorial.

Per exemple, el Partit Popular, estem defensant davant la ponència parlamentària, un sistema amb doble vot: el nombre de diputats de cada llista s’assignaria d’acord amb un vot a una llista tancada en circumscripció única: Catalunya; d’altra banda, es dividiria Catalunya en districtes electorals, a cada un dels quals, els ciutadans podrien votar a un candidat de les llistes que s’han presentat a la circumscripció única, en llista oberta, de manera que el candidat que resultés més votat a cada un dels districtes obtindria un escó dels assignats a la seva llista. D’aquesta manera, el sistema es converteix en estrictament proporcional, i a més garanteix la representació territorial, com a mínim de cada un dels districtes electorals. Ara bé, aquests districtes electorals haurien de ser el més uniformes possible, ja que del contrari, podria haver-hi diputats territorials que representarien poc més de tres o quatre mil ciutadans, i altres que en podrien representar més de mig milió.

Qualsevol sistema, que divideixi Catalunya en circumscripcions electorals, aniria en detriment de la proporcionalitat del sistema, i quantes més circumscripcions, menys proporcional ja que s’haurien de compensar les circumscripcions menys poblades, per garantir un mínim de representativitat. Ah, i encara no hem parlat del sistema d’assignació d’escons (la famosa llei d’Hondt), que ja arribarà.

M’agradaria compartir opinions al respecte d’aquesta qüestió, sense que fem cap mena de projecció de possibles resultats d’acord amb eleccions anteriors, es a dir, sense apriorismes de què ens aniria millor, d’acord amb les nostres preferències electorals. Ho deixo per a un pròxim post, que probablement ens donarà resposta al per què, en trenta anys, no hi ha hagut una llei electoral catalana.

Anuncis

3 responses to “Diari d’una llei electoral, o no (II)

  1. Crec q el l’ interesant serria una combinació de proporcionalitat i territorialitat…peró clar aqui llavors bé la dis.iuntiva,que aforeig a qui amb aquesta posible transversalitat que tampoc sé si es factible juridicament….poder lo vital será trobar un consens que malauradement sa desfet després d’ aquell consens de finals del 70, inici dels 80 i que ens ha permés ser el que poder alguns volent deixar de ser.

    • És possible: assignant els 135 escons proporcionalment a cada candidatura en circumscripció única; en una segona votació en districtes electorals, que podrien ser les comarques, s’escull en llista oberta i de forma majoritària un electe, que ocuparà un dels escons obtinguts per la seva formació política, en la votació proporcional. Aquest sistema garanteix la proporcionalitat d’un costat, i la representació territorial de l’altra.

  2. Crec que estarÌa bè un sistema intermig.

    Es veritat que si es fa més proporcional, d´alguna manera es centralitzarà el poder a Barcelona, i aixó s´ha d´evitar, perque el perill està en que s´acabi governant amb els ulls possats en on es decideix realment els resultats electorals, cosa que ja passa segons el meu parer.

    Per altra banda, els contraris al sistema de representació territorial poden dir, sense que els hi falti part de raó, que un sistema proporcional es el que dona un resultat més exacte de la voluntat de la majoría dels electors.

    Particularment, si les corporacions locals tinguesin més competencies em declinaría per un sistema proporcional, peró com no es així (i aixó es un altre debat), crec que caldría fer un sistema intermig, per evitar com ja he dit anteriorment que el sistema electoral provoqui que les iniciatives es concentrin en objectius beneficiossos per la capital, que es on es decidiría en gran part les eleccions

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s