NoNomésLletres

Entrades des de Juny 2009

Transformers: Revenge of the fallen.

Dijous, 25 Juny 2009 · Feu un comentari

TransformersÉs una obsessió malaltissa l’argument dels alienígenes que volen destruir el planeta terra. Aquesta és una més, de fet la segona entrega, de tantes pel·lícules amb el mateix argument. Els alienígenes són vehicles de tot tipus, cotxes, camions, avions, motos, que es transformen en éssers vius que per a ser destruïts necessiten molt de “soroll”.

L’heroi és un adolescent universitari que s’acaba sortint amb la seva (natural, si volen continuar explotant la idea dels transformers), que compte amb aliats excepcionals: els autobot que són altres transformers, bons, per suposat, i el mateix exèrcit dels Estats Units.

Després de veure la pel·lícula, ja no em queden ganes de visitar ni les piràmides d’Egipte, ni la ciutat de Petra a Jordania, que deuen haver quedat completament destruïdes.

Ni els tocs d’humor, permeten alleugerir les dues hores i mitja que dura. Vaja, una pel·lícula perfectament prescindible, a no ser que tinguis nens de vacances d’estiu, i que no saben que fer.

Categories: Pel·licules

Llei de política industrial.

Dimecres, 17 Juny 2009 · Feu un comentari

Posicionament del PP a la Llei de Política Industrial:

http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0406/IE040603?p_cp1=400292&p_cp2=400784&p_cp3=1&p_cp22=cerca 

http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0406/IE040603?p_cp1=400292&p_cp2=400769&p_cp3=1&p_cp22=cerca

Per fi, després de cinc anys, el Govern tripartit s’ha posat d’acord en Política Industrial.

Categories: Videos Parlamentaris

Les “ambaixadetes” d’en Carod.

Divendres, 12 Juny 2009 · Feu un comentari

rockefellerAquesta setmana ha tornat a ser notícia el vicepresident de la Generalitat i els seus deliris identitaris. Dia que passa, dia que contínua utilitzant els diners dels nostres impostos per fer un servei a un estat que només existeix en el seu particular imaginari, i amb el vist-i-plau d’un President de la Generalitat, quins complexes el duen a beneir la obertura d’ambaixadetes arreu del món.

 A Paris, London (per allò del Josep Lluis), Berlín, New York i Buenos Aires, s’hi afegeix ara, Mexico DF, amb un cost anual d’uns “insignificants” dos milions dos cents mil euros, més els gens menyspreables sous, dietes i indemnitzacions dels delegats i personal a càrrec d’aquestes delegacions. L’objectiu de les delegacions, segons resa el decret que n’empara la seva creació, és establir relacions bilaterals amb altres estats, òbviament, i aquí està la gràcia, pontejant la diplomàcia espanyola, a la qual per cert qualsevol català s’hi haurà d’adreçar, exactament igual que abans si té cap mena de problema en cap d’aquests països.

 Aleshores, quina utilitat tenen aquestes delegacions? Alguns diran que col·locar amics, altres que germans, i pot ser no els faltarà la raó, però aquesta no deixa de ser l’anècdota, doncs la utilitat real és la de la satisfacció personal d’aquells que desitgen tenir un estatus que no els correspon. Els diners públics (els nostres diners, els diners de tots) però, no haurien d’estar per satisfer desitjos ni deliris personals, si no que haurien d’estar al servei dels ciutadans.

 Altra cosa són, i no ho discuteixo, les 35 oficines comercials de la Generalitat arreu del món, per tal de promoure l’expansió internacional d’empreses catalanes o l’atracció d’inversions a Catalunya (moltes menys de les que ens agradarien), que en alguns casos, fins i tot, aprofiten recursos en ubicar-se en dependències compartides amb consolats o ambaixades espanyoles. I és en aquest àmbit, i només en aquest àmbit, que algunes altres comunitats espanyoles tenen també alguna (en cap cas 35) oficina comercial arreu del món.

 Però acabo la setmana amb el mal d’estómac que em produeix saber que en una altre àrea que depèn del mateix vicepresident Carod, precisament en la de cooperació, s’estan malmeten recursos públics. Després de que l’Almax hagi fet el seu efecte, us en faré cinc cèntims.

Categories: Política

Més o menys bonificacions a l’autopista.

Divendres, 5 Juny 2009 · Feu un comentari

Peatges2Aquest article ha estat publicat al Diari de Vilanova, el dia 5/6/2009.

Llegeixo amb certa sorpresa l’entrevista realitzada pel Diari de Vilanova al Director General d’AUCAT, Sr. Gimenez, i les declaracions en el sentit de què l’empresa concessionària de l’autopista del Garraf, estaria disposada a implantar noves bonificacions per fer menys costós el peatge als habitants del Garraf. Al respecte, crec necessari fer alguns comentaris, ja que en el marc del grup de peatges creat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques hi ha una comissió específica en la que estudiem una possible reforma del sistema de peatges, i cap de les propostes que estan damunt la taula apunten en la direcció que anuncia el Sr. Gimenez.

 Cal esmentar, com apunta el Director General, que la decisió entorn als peatges correspon al Govern de la Generalitat, i no a l’empresa concessionària, la qual es compensada per la Generalitat per les afectacions que els pugui generar les modificacions de les tarifes. Òbviament, les empreses concessionàries participen amb llur experiència en la presa de decisions, però aquesta participació no és determinant.

Les línies de treball que van ser debatudes en la darrera reunió de la comissió específica del grup de peatges del molt recentment passat mes de maig, no anava precisament en la línia que en la seva entrevista apuntava el Sr. Gimenez. Tot al contrari, la proposta que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, de la mà de l’Autoritat del Transport Metropolità va posar sobre la taula, perjudicaria i molt els usuaris d’aquesta autopista de la nostra comarca, doncs, en lloc de pensar en noves bonificacions, s’està proposant homogeneïtzar les bonificacions en l’entorn de l’àrea metropolitana, i això significaria, que si bé ara, la bonificació arriba al 50% als usuaris que passin més de vuit vegades al mes per les barreres del peatge, s’hauria de tendir a incrementar a més de setze passades, i amb una bonificació màxima del 20% i encara més, també hi ha sobre la taula una proposta per encarir el peatge, un 5% durant les hores punta. Tampoc no vaig veure que cap representant d’Abertis s’oposés a aquestes mesures, com sí que vaig tenir la oportunitat de fer-ho en representació del Partit Popular de Catalunya.

Estic perfectament d’acord amb la necessitat d’una certa homogeneïtzació dels peatges de l’entorn metropolità, però és imprescindible que aquesta homogeneïtzació es realitzi en base al preu per quilòmetre que es paga en cada barrera. Podríem estar d’acord en que les bonificacions màximes fossin del 20%, sempre i quan la base sobre la que s’aplica sigui equivalent en uns i altres peatges, ara bé si aquesta base és diferent com sembla ser que continuarà sent, no veig la necessitat d’homogeneïtzar les bonificacions, que no farien rés més que perjudicar encara més els habitants d’aquesta comarca.

Per cert, no puc deixar de recordar amb certa nostàlgia aquells que es manifestaven exigint la Catalunya lliure de peatges o que organitzaven pitades de protesta a les barreres, segurament ara estaran ocupats, des de càrrecs del Govern, en veure com ens poden pujar els peatges, i deuen passar per les barreres en el cotxe oficial.

Categories: Política