A proposit d’una moció de CiU sobre la política de residus:
La teoria neocoM des de la tribuna del Parlament
Divendres, 3 Juliol 2009 · Fer un comentari
→ Deixa un ComentariCategories: Videos Parlamentaris
La política neocoM, a propòsit de la incineradora de Sitges
Dijous, 2 Juliol 2009 · Fer un comentari
Davant d’aquells que afirmen l’esgotament d’uns suposats models polítics neoliberals o neocon, crec no estar massa allunyat de la realitat si afirmo que estem davant la implantació d’un nou model polític que he vingut a nomenar, neocoM.
Aquest nou model es basa en quatre o cinc premisses fonamentals que són les que orienten tota política:
Primera: tothom ho fa malament, menys jo.
Segona: quan estic a la oposició, no deixo fer; quan estic al govern, no faig.
Tercera: he d’incrementar els impostos: no servirà per resoldre rés, però incrementaré els ingressos, i
Quarta: quan arribem a una situació límit, farem allò que havíem promès que no faríem mai.
Encara n’hi ha una cinquena, que és útil quan, tot i aplicant les premisses anteriors les coses no surten bé i els ciutadans es queixen: si les coses surten malament, la culpa sempre serà del Partit Popular.
També ens podem fixar que aquest nou model està molt relacionat amb les noves cultures, i amb, l’ara perseguida cultura del no. Podem posar exemples: hi havia qui sempre s’havia negat a la construcció de dessalinitzadores, i també als transvasaments (ara coneguts com connexions puntuals) fins que van arribar al Govern, que van començar a construir dessalinitzadores, i per què va ploure, que si no, també fan (que l’acabaran fent) el tant maleït transvasament (ui, perdó: connexió puntual) de l’Ebre; els mateixos també renegaven de la interconnexió elèctrica amb França, i tot i estar el Govern, es manifestaven contra els acords del propi Govern; la incineració de residus (ara dita, valorització energètica) també ha estat perseguida, fins ara que es col·lapsen les instal·lacions i cal trobar solucions; permeteu-me encara un darrer exemple: des de que tenim un Conseller de participació ciutadana, mai la participació electoral a Catalunya havia estat tant baixa.
Doncs bé, els màxims exponents d’aquesta nova política neocoM, i que no volien incineradores de residus, divideixen Catalunya en zones en les que diuen: cal construir els equipaments de tractament necessaris, per tal que gestionin els seus propis residus. Una d’aquestes zones és l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona (concretament la denominada àmbit 1.3), i una altra és el Penedès i el Garraf (denominat àmbit 1.1). Doncs en aquest pla és diu que a l’àmbit 1.3, es necessària la construcció d’una incineradora, i ho comparteixo, per què no hi ha infraestructures suficients per a donar sortida als residus que es generaran en un termini d’any i mig. Altra cosa és, que a l’hora de la veritat, plantegin la construcció de l’equipament a l’àmbit 1.1, és a dir, al terme municipal de Sitges.
Doncs no, aquí no ens hi trobaran.
→ Deixa un ComentariCategories: Política
Pregunta sobre energia eolica
Dimecres, 1 Juliol 2009 · Fer un comentari
Pregunta al Conseller Castells, sobre l’afectació que tindrà a Catalunya, la reducció de la retribució de la energia eólica:
Entre d’altres coses, el Real Decret Llei 6/2009, votat favorablement pel PSOE (PSC inclós) i CiU, preveu suprimir les primes que tenia la producció d’energia eólica, per intentar resoldre el problema del dèficit de la tarifa. Això significarà que a Comunitats, com Catalunya on la energia eólica no s’ha desenvolupat plenament fins ara, s’aturarà el desenvolupament de nous parcs degut a que la inversió ja no serà tant rendible com fins ara. EOLICAT, associació d’empreses del sector habien denunciat que els permisos per un parc eòlic a Catalunya, duren 9 anys de mitjana, mentre que a Castella La Manxa duren 2 anys. El resultat: a Catalunya, 400 Mw instal·lats, i a Castella La Manxa, 3.500 Mw.
En els darrers anys, el tripartit va aturar les tramitacions de nous parcs: primer per elaborar el pla de l’energia, després una moratoria per planificar, després habien de modificar el sistema de tramitació (cosa que encara no han aprovat). Tot plegat ens ha dut a la situació actual, en la que a Catalunya la energia eòlica, no passa de ser anecdòtica, i això que aquest Govern es defineix ecologista.
→ Deixa un ComentariCategories: Videos Parlamentaris
Transformers: Revenge of the fallen.
Dijous, 25 Juny 2009 · Fer un comentari
És una obsessió malaltissa l’argument dels alienígenes que volen destruir el planeta terra. Aquesta és una més, de fet la segona entrega, de tantes pel·lícules amb el mateix argument. Els alienígenes són vehicles de tot tipus, cotxes, camions, avions, motos, que es transformen en éssers vius que per a ser destruïts necessiten molt de “soroll”.
L’heroi és un adolescent universitari que s’acaba sortint amb la seva (natural, si volen continuar explotant la idea dels transformers), que compte amb aliats excepcionals: els autobot que són altres transformers, bons, per suposat, i el mateix exèrcit dels Estats Units.
Després de veure la pel·lícula, ja no em queden ganes de visitar ni les piràmides d’Egipte, ni la ciutat de Petra a Jordania, que deuen haver quedat completament destruïdes.
Ni els tocs d’humor, permeten alleugerir les dues hores i mitja que dura. Vaja, una pel·lícula perfectament prescindible, a no ser que tinguis nens de vacances d’estiu, i que no saben que fer.
→ Deixa un ComentariCategories: Pel·licules
Llei de política industrial.
Dimecres, 17 Juny 2009 · Fer un comentari
Posicionament del PP a la Llei de Política Industrial:
Per fi, després de cinc anys, el Govern tripartit s’ha posat d’acord en Política Industrial.
→ Deixa un ComentariCategories: Videos Parlamentaris
Les “ambaixadetes” d’en Carod.
Divendres, 12 Juny 2009 · Fer un comentari
Aquesta setmana ha tornat a ser notícia el vicepresident de la Generalitat i els seus deliris identitaris. Dia que passa, dia que contínua utilitzant els diners dels nostres impostos per fer un servei a un estat que només existeix en el seu particular imaginari, i amb el vist-i-plau d’un President de la Generalitat, quins complexes el duen a beneir la obertura d’ambaixadetes arreu del món.
A Paris, London (per allò del Josep Lluis), Berlín, New York i Buenos Aires, s’hi afegeix ara, Mexico DF, amb un cost anual d’uns “insignificants” dos milions dos cents mil euros, més els gens menyspreables sous, dietes i indemnitzacions dels delegats i personal a càrrec d’aquestes delegacions. L’objectiu de les delegacions, segons resa el decret que n’empara la seva creació, és establir relacions bilaterals amb altres estats, òbviament, i aquí està la gràcia, pontejant la diplomàcia espanyola, a la qual per cert qualsevol català s’hi haurà d’adreçar, exactament igual que abans si té cap mena de problema en cap d’aquests països.
Aleshores, quina utilitat tenen aquestes delegacions? Alguns diran que col·locar amics, altres que germans, i pot ser no els faltarà la raó, però aquesta no deixa de ser l’anècdota, doncs la utilitat real és la de la satisfacció personal d’aquells que desitgen tenir un estatus que no els correspon. Els diners públics (els nostres diners, els diners de tots) però, no haurien d’estar per satisfer desitjos ni deliris personals, si no que haurien d’estar al servei dels ciutadans.
Altra cosa són, i no ho discuteixo, les 35 oficines comercials de la Generalitat arreu del món, per tal de promoure l’expansió internacional d’empreses catalanes o l’atracció d’inversions a Catalunya (moltes menys de les que ens agradarien), que en alguns casos, fins i tot, aprofiten recursos en ubicar-se en dependències compartides amb consolats o ambaixades espanyoles. I és en aquest àmbit, i només en aquest àmbit, que algunes altres comunitats espanyoles tenen també alguna (en cap cas 35) oficina comercial arreu del món.
Però acabo la setmana amb el mal d’estómac que em produeix saber que en una altre àrea que depèn del mateix vicepresident Carod, precisament en la de cooperació, s’estan malmeten recursos públics. Després de que l’Almax hagi fet el seu efecte, us en faré cinc cèntims.
→ Deixa un ComentariCategories: Política
Més o menys bonificacions a l’autopista.
Divendres, 5 Juny 2009 · Fer un comentari
Aquest article ha estat publicat al Diari de Vilanova, el dia 5/6/2009.
Llegeixo amb certa sorpresa l’entrevista realitzada pel Diari de Vilanova al Director General d’AUCAT, Sr. Gimenez, i les declaracions en el sentit de què l’empresa concessionària de l’autopista del Garraf, estaria disposada a implantar noves bonificacions per fer menys costós el peatge als habitants del Garraf. Al respecte, crec necessari fer alguns comentaris, ja que en el marc del grup de peatges creat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques hi ha una comissió específica en la que estudiem una possible reforma del sistema de peatges, i cap de les propostes que estan damunt la taula apunten en la direcció que anuncia el Sr. Gimenez.
Cal esmentar, com apunta el Director General, que la decisió entorn als peatges correspon al Govern de la Generalitat, i no a l’empresa concessionària, la qual es compensada per la Generalitat per les afectacions que els pugui generar les modificacions de les tarifes. Òbviament, les empreses concessionàries participen amb llur experiència en la presa de decisions, però aquesta participació no és determinant.
Les línies de treball que van ser debatudes en la darrera reunió de la comissió específica del grup de peatges del molt recentment passat mes de maig, no anava precisament en la línia que en la seva entrevista apuntava el Sr. Gimenez. Tot al contrari, la proposta que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, de la mà de l’Autoritat del Transport Metropolità va posar sobre la taula, perjudicaria i molt els usuaris d’aquesta autopista de la nostra comarca, doncs, en lloc de pensar en noves bonificacions, s’està proposant homogeneïtzar les bonificacions en l’entorn de l’àrea metropolitana, i això significaria, que si bé ara, la bonificació arriba al 50% als usuaris que passin més de vuit vegades al mes per les barreres del peatge, s’hauria de tendir a incrementar a més de setze passades, i amb una bonificació màxima del 20% i encara més, també hi ha sobre la taula una proposta per encarir el peatge, un 5% durant les hores punta. Tampoc no vaig veure que cap representant d’Abertis s’oposés a aquestes mesures, com sí que vaig tenir la oportunitat de fer-ho en representació del Partit Popular de Catalunya.
Estic perfectament d’acord amb la necessitat d’una certa homogeneïtzació dels peatges de l’entorn metropolità, però és imprescindible que aquesta homogeneïtzació es realitzi en base al preu per quilòmetre que es paga en cada barrera. Podríem estar d’acord en que les bonificacions màximes fossin del 20%, sempre i quan la base sobre la que s’aplica sigui equivalent en uns i altres peatges, ara bé si aquesta base és diferent com sembla ser que continuarà sent, no veig la necessitat d’homogeneïtzar les bonificacions, que no farien rés més que perjudicar encara més els habitants d’aquesta comarca.
Per cert, no puc deixar de recordar amb certa nostàlgia aquells que es manifestaven exigint la Catalunya lliure de peatges o que organitzaven pitades de protesta a les barreres, segurament ara estaran ocupats, des de càrrecs del Govern, en veure com ens poden pujar els peatges, i deuen passar per les barreres en el cotxe oficial.
→ Deixa un ComentariCategories: Política
Replicant el Conseller Huguet sobre la situació de la indústria a Catalunya
Dimecres, 27 Maig 2009 · Fer un comentari
Intervenció de réplica al Conseller Huguet, sobre la situació de la indústria a Catalunya:
→ Deixa un ComentariCategories: Videos Parlamentaris
La Consellera de Treball s’enganya amb l’atur.
Dimecres, 6 Maig 2009 · Fer un comentari
Pregunta a la Consellera de Treball sobre les dades de l’atur:
Amb una Consellera de Treball que pensa que les coses van bé, i que allò que no va bé, no va amb ella, si no amb la cojuntura internacional, estem apanyats!!!
→ Deixa un ComentariCategories: Videos Parlamentaris
FELIPE GONZALEZ Y LA ENERGIA NUCLEAR (Y II)
Dimarts, 28 Abril 2009 · Fer un comentari
Ante el cambio climático, como reto global, Felipe Gonzalez puso en evidencia la doble dependencia española en materia energética: la dependencia de los combustibles fósiles, y la dependencia de proveedores de combustibles, con los problemas que ambas dependencias conllevan, la primera con la generación de gases de efecto invernadero, y la segunda con la dependencia externa, en muchos casos, de países con situaciones geopolíticas cuando menos complicadas.
Ante ésta situación apostó, y comparto la apuesta, por una mayor conectividad energética de España, y con asegurar mayores niveles de generación autónoma, y en este sentido apostó por considerar la energía nuclear en el mix energético español. A pesar de esta rotunda afirmación, siguió con mayor cautela en la defensa de la reapertura del debate nuclear, sabedor del rechazo de la opinión pública, en el cual quizá él mismo tuvo mucho que ver durante su mandato, y defendió el debate científico y sereno.
El ex Presidente, que durante su mandato implantó la moratoria nuclear en España, afirmó que los dos elementos que le llevaron a tal decisión fueron la seguridad de las instalaciones nucleares, y el problema de los residuos radioactivos, y que a día de hoy, estos problemas ya no son tales, ya que la seguridad de las centrales nucleares de última generación ha dejado de ser un problema, y que el 90% de los residuos generados es tratable para eliminar su radioactividad.
Contrasta ésta opinión con la del actual Presidente del Gobierno, que a pesar de haber manifestado su militancia antinuclear, debe tomar una decisión en las próximas semanas sobre la central nuclear de Santa Maria de Garoña, en Burgos, y todo apunta a que consistirá en prorrogar diez años más la vida útil de ésta y otras centrales operativas en España, precisamente alargando con ello el riesgo que ofrecen, al tratarse de centrales con más de 20 y 25 años de antigüedad, y prorrogando el debate sobre el futuro energético de España.
Oportuna me pareció la opinión de Felipe Gonzalez, sobre el idolatrado luchador contra el cambio climático, Al Gore. Felipe Gonzalez reconoció que Al Gore, solo se preocupó del cambio climático una vez dejó de ser vicepresidente de los Estados Unidos, ya que durante su mandato, no sólo no se adhirió a los protocolos de Kyoto, si no que redujo los recursos públicos.
→ Deixa un ComentariCategories: Política
