Els darrers dies torna a estar en primera línia política, la polèmica per les vegueries. És aquest un debat interessant, alhora que inquietant, però no tant, per que les vegueries siguin més o menys, si pel que hauran de ser i representar.
Fa pocs dies, el Parlament donava llum verda, amb la retirada a l’últim moment de l’esmena a la totalitat del PSC, a la tramitació d’una modificació legislativa, que farà del Penedès una nova àrea funcional de planificació a Catalunya. Fins aquest moment eren set els àmbits de planificació, coincidents amb el desig de creació de les vegueries, i coincident amb la distribució territorial del Govern de la Generalitat.
Tanmateix, el Govern de la Generalitat, no sense poca polèmica, està enllestint el projecte de llei d’ordenació territorial de Catalunya, el qual proclamarà la constitució de les vegueries. Bé potser hauria de dir que qui l’està enllestint és el Departament de Governació d’ERC, perquè el President del PSC, per ara, sembla que de les vegueries no en vol ni sentir a parlar.
D’altra banda, algú malintencionadament, dirà que el PP estem en contra de les vegueries, per què el recurs a l’Estatut, contempla recurs a les vegueries, i per tant començaré explicant en què es basa el recurs, que té molt a veure, amb el que jo crec de les vegueries. El text estatutari és molt ambigu, i no defineix ni que són, ni que han de ser les vegueries, motiu pel qual es pot interpretar que aquestes entitats substitueixen la divisió provincial amb totes les seves conseqüències, i aquestes conseqüències, no afecten només Catalunya, si no que afecten el conjunt d’Espanya: per exemple, les províncies constitueixen la divisió electoral i administrativa d’Espanya, i evidentment la seva modificació per part de la Generalitat alteraria, per exemple, el pes electoral de Catalunya, o la divisió administrativa de l’Estat, i no diem que això no es pugui fer, si no que a qui li correspon fer-ho no és a la Generalitat.
Del text estatutari se’n poden desprendre altes intencions, como ara que les vegueries substitueixen les províncies, però només les substitueixen no les modifiquen, o com ara que les vegueries constitueixen una nova divisió territorial exclusivament catalana. Ambdues possibilitats cabrien perfectament en el marc constitucional, altra cosa és, i ha de ser el nucli del debat sobre les vegueries, quin és el paper institucional que adopten les vegueries.
Estic particularment convençut, que les vegueries poden i han de constituir una nova entitat destinada a millorar la gestió d’allò públic en el territori, i per aquest motiu, és fonamental que el seu disseny respongui a criteris d’eficàcia administrativa i territorial i no a criteris estrictament polítics. Tampoc no estic disposat a acceptar sumar les vegueries al conjunt d’entitats locals: ajuntaments, consells comarcals, mancomunitats, delegacions territorials del Govern, i Diputacions, amb les seves respectives representacions polítiques.
És, doncs, en aquest darrer sentit, que el debat de les vegueries i de l’ordenació territorial de Catalunya, ha de servir precisament per ordenar l’administració pública catalana, i no per afegir més càrrega administrativa ni institucional, a la ja de per sí, pesada i complexa administració.
Al final, la clau està en abordar la ordenació territorial des d’un punt de vista de eficàcia, eficiència, i modernitat de l’Administració del s.XXI. Qui en aquest debat hi cerqui justificacions exclusivament històriques o identitàries, corre el risc de prendre-hi mal.
